UNITAT 1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
ÍNDEX
Necessitats humanes i béns econòmics
1.1. L’economía
1.2. Els béns econòmics
1.3. La producció de béns al llarg de la història
Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1. Els factors de producció
2.2. Els sectors econòmics
Els agents econòmics i el món laboral
3.1. Els agents econòmics
3.2. El món laboral
3.3. El problema de l’atur
3.4. El sector públic
Sistemes econòmics
4.1. L’economia del mercat
4.2. L’economia centralitzada
4.3. El sistema mixt
Indicadors econòmics i socials
5.1. Els indicadors econòmics
5.2. Els indicadors socials
1.Necessitats humanes i béns econòmics
1.1. L’economía
L’economía són les activitats que fan les persones per satisfer les seves necessitats. És una ciència social que tracta en produir i intercanviar béns i serveis.
1.2. Els béns econòmics
Aquests béns i serveis es poden comprar i produir. Hi ha béns lliures que poden ser limitats o molt abundants, en canvi, hi ha béns econòmics que son escasos i es venen amb un preu.
Producció: Inici de l’economia que es tracta amb combinar diversos factors per obtenir els béns o serveis requirits.
Distribució: La fase més important per fer arribar els béns produïts als consumidors.
Consum: Fase final la qual les persones consumeixen els béns i utilitzen els serveis.
 |
| L'economia |
1.3. La producció de béns al llarg de la història
Al paleolític vivien d’allò que el medi els oferia, feien diferents activitats com ara la caça, la pesca i la recol·lecció de fruites.
Les eines que utilitzaven eren de pedra, os i de fusta. La revolució neolítica va iniciar fa 10000 anys, on es va desenvolupar l’agricultura i la ramaderia. Van millorar les seves tècniques de producció fin al punt d’obtenir excedents (productes superiors).
La Revolució Industrial va tenir lloc al segle XVIII. La Gran Bretanya va ser el bressol i va tenir una difusió molt ràpida.
La Industrialització es va tractar per ús de noves fonts d’energia i màquines, que van permetre un nivell de producció i organització més bona.
2. Els factors de producció i els sectors econòmics.
2.1. Els factors de producció
Els recursos naturals: són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura (minerals, boscos, aigua, terra…). Hi ha dos tipus de recursos naturals, renovables i no renovables.
El treball: Un dels motors fonamentals ja que sense el treball humà no es pot entendre la producció de béns. La major part de població treballa per a empreses o sector públic ( per compte d’altri) encara que hi ha treballadors autònoms que treballen compte propi.
El capital: Està constituït pels immobles, màquines, eines i també diners que es necessiten per invertir o fer pagaments. El capital pot ser:
El capital físic: Tots els elements materials (edificis, la maquinària i les eines).
El capital humà: En la qualificació (la formació i experiència dels treballadors).
El capital financer: Els diners que es dipositen per millorar el capital físic.
Factors de producció
2.2. Els sectors econòmics
La població es distribueix en tres grans sectors econòmics:
Sector primari: Són totes les activitats econòmiques que tenen relació amb l’extracció dels béns i recursos del medi físic (agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria).
Sector secundari: Són totes les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries fetes a mà. Es dedicaven a la industria de l’artesania, la producció d'energia i la construcció.
Sector terciari: Són totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis. Feien activitats com ara el comerç, els transports, les comunicacions, l’hosteleria, etc. El que tenen en relació aquestes activitats, és que no produeixen béns o objectes visibles sino serveis per a les persones o empreses.
Els sectors econòmics
3. Els agents econòmics i el món laboral
3.1. Els agents econòmics
Són els que formen les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. HI ha tres tipus d’agents:
Les famílies: Unitats econòmiques que poden estar formades per una o més persones, utilitzen els recursos econòmics dels seus salaris i rendes per comprar els béns i serveis.
Les empreses: Són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser públiques o privades. Les privades hi ha diferents tipus, l’empresa individual i l’empresa col·lectiva.
L’empresa individual: El propietari de l’empresa es una sola persona. Controla i rep els possibles beneficis.
L’empresa col·lectiva: És un grup de socis que comparteixen la propietat de manera proporcional.
L’Estat. El sector públic: Les empreses que depenen de l'Estat o d' organismes públics, generalment es dediquen a serveis bàsics o a sectors com I' energia i les comunicacions.
Agents econòmics
3.2. El món laboral
La població activa és la que treballa i la que està en disposició d’incorporar-se al treball és la població aturada. La població no activa són tots aquells que no duen un terme de treball remunerat o bé no ho poden fer per les seves condicions. Els que no poden treballar per condicions de salut viuen a una renda, es on estan tots els jubilats.
El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball, aquesta demanda es basa en les empreses i el sector públic. El mercat laboral és força rígid, no crea nous llocs de treball de manera ràpida.
 |
| El món laboral |
3.3. El problema de l’atur
La pèrdua de feina o la impossibilitat de trobar-ne, és un dels problemes econòmics i socials més importants.
L’atur afecta principalment als joves, ja que no tenen tanta experiència laboral, encara que les persones que tenen poca formació acadèmica o professional.
Es pot mesurar a base de la taxa d’atur, que es la qual reflecteix el percentatge de la gent que no té una feina activa.
 |
| Problema de l'atur |
3.4. El sector públic
Les funcions del sector públic tenen una gran importància:
Estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica (tant la pública o privada).
Presta serveis públics i generen molts llocs de treball
Promou l'activitat econòmica amb la construcció d'infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.
Atorga subvencions i crèdits per incentivar l'activitat econòmica.
És consumidor d'una gran quantitat de béns i serveis produïts.
Anomenem sistema econòmic, el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis.
S’han definit dos grans models econòmics: el capitalista, o d'economia de mercat, i el socialista, o d'economia centralitzada.
4. Sistemes econòmics
 |
| Sistemes econòmics |
4.1. El problema de l’atur
El sistema capitalista, o de mercat és el sistema més estès actualment. Tenen les següents característiques:
Propietat privada dels mitjans de producció.
L'Estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
L' obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2. L’economia centralitzada
Un sistema molt estés a partir del final de la Segona Guerra Mundial va ser el model socialista. Avui en dia aquest model està en crisi i molts países socialistes.
Aquest sistema es caracteritza per:
L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
La propietat privada és molt reduïda o esta completament abolida.
L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques, decideix que es produeix i en quina quantitat.
Economia centralitzada
4.3. El sistema mixt
Malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns països. La majoria de països capitalistes, l'Estat garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
 |
| Sistema mixt |
5.Indicadors econòmics i socials
5.1. Els indicadors econòmics
Faciliten informació de la situació actual i les perspectives de
futur de l'economia d'un país. Els més importants són:
Producte interior brut (PIB): Correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any. El PIB, s'obté dividint el PIB d'un Estat perla seva població.Indicadors econòmics
Producte nacional brut (PNB): Correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual es resta la part generada pels estrangers i es suma la part generada pels ciutadans del país a l’estranger.
Índex de preus del consum (IPC): Es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida (aliments i begudes no alcohòliques, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, etc).
Inflació: És l'augment dels preus dels productes.
Dèficit públic: És l'excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.
Deute públic: És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.
5.2. Els indicadors socials
Es basa en una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen les situacions de riquesa o pobresa.
Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris, mediambientals i socials. Alguns índexs agrupen diverses variables, com ara l'índex de desenvolupament humà (IDH).
 |
| Indicadors socials |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada